Piano

El nom de piano deriva del nom original en italià de l’instrument, pianoforte (piano: “suau” i forte: “fort”), i en seria l’abreviatura. Això es refereix a la capacitat del piano per a produir sons amb diferents intensitats, depenent del pes que es fa a les tecles.

Al llarg de la història han existit diferents tipus de pianos, però els més comuns són el piano de cua i el piano vertical o de paret.

Com sona?

Piano de cua
Piano de paret

El piano té 88 tecles, entre blanques i negres. Quan es pressionen les tecles amb els dits, accionen els martellets que fan percutir les cordes i aleshores és quan es produeix el so. L’afinació del piano es realitza modificant la tensió de les cordes de manera que aquestes vibrin en les freqüències adequades.El piano té tres pedals que serveixen per modificar el so i es pressionen amb la punta dels peus.

El piano és un instrument polifònic donat que es poden tocar diferents sons a la mateixa vegada, i això fa que tingui molt de repertori escrit només per aquest instrument, sense l’acompanyament de cap altre instrument. Tot i així, és un instrument que molt sovint es toca en grups de cambra i també acompanya a grups instrumentals.

Tot i que sovint només veiem un sol instrumentista tocant, també és pot tocar a «4 mans» , és a dir amb dos instrumentistes asseguts al piano, i fins i tot a 6 mans. D’altra banda, tot i que és menys freqüent, també hi ha repertori escrit per a dos pianos alhora.

Amb el piano es poden tocar molts estils de música: clàssica, popular, moderna i en definitiva tot el que un mateix tingui ganes de fer sonar.

Professors/es: Àngels Núñez, Tona Comas, Sergi Poch, Adela Poch i Marta Estruch